El fet de fer el practicum en l’escola on treballo, m’ha ajudat a pensar i reflexionar sobre moltes coses que passava per alt situant-me en una altra posició (la d’especialista d’educació infantil). Així, avui vull fer una reflexió sobre la importància que té “intervenir en la zona de desenvolupament proper”.
Tal com postula Vigotski, hi ha una diferència entre la zona de desenvolupament efectiu (allò que podem fer sols) i la zona de desenvolupament proper, la zona en la qual podem fer moltes coses però amb l’ajuda d’altres persones i mitjançant la interacció amb elles. La zona de desenvolupament proper és la que realment delimita el marge d’incidència educativa i de canvi. Segons Vigotski (1984), l’ensenyament eficaç és aquell que parteix de la zona de desenvolupament efectiu de l’alumne i el fa progressar incidint en la seva zona de desenvolupament proper, a partir d’interactuar i de fer coses amb altres persones.
Però, aquest concepte el podem fer extensiu als mestres, a les escoles i als professionals que col·laborem amb ells.
En el cas del meu practicum, la relació de col·laboració que he establert amb els mestres del grup amb el que intervinc m’ha fet adonar que aquest concepte de zona de desenvolupament proper amb l’aprenentatge de l’alumnat, també s’ha de tenir en compte pel que fa al creixement i l’evolució dels sistemes en els quals participem. La clau la trobem a estimular i potenciar l’activitat en aquestes zones d’acció conjunta, de col·laboració i cooperació.
La meva experiència ha estat que situant-nos en aquesta zona de desenvolupament proper amb el professorat o persones a les que assessorem es crea un clima de confiança que ajuda a avançar.
La teoria acostuma a ser molt “maca”, però cal aplicar-la i no donar mai res per “entès”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada