Ahir vam començar un curs de formació sobre “aprenentatge cooperatiu”. Aquest curs no ha estat una petició del claustre, ni com a resposta a una inquietud del professorat, sinó que ha estat impulsat per l’equip directiu que analitzant els punts febles de l’escola o les seves necessitats, va pensar que era important, oferir al professorat diferents metodologies per desenvolupar la seva tasca, que els permeti poder arribar a tot l’alumnat (ja fa algun temps que la frustració ens envolta perquè ens adonem que no som capaços d’arribar a “tot” l’alumnat. Els alumnes no mostren interès pels aprenentatges o pel que els hem d’ensenyar i això ha fet que ens posicionem en un moment de reflexió i potser de canvi, però fa “por”). L’equip directiu és conscient del que passa i sense pretendre obligar a fer, el que si pretén, és obrir el ventall d’opcions per poder escollir la millor opció segons el moment.
Tot just hem començat el curs i caldrà veure el procés d’aprenentatge que va fent cadascun dels membres de l’equip docent. Les cares que jo veia ahir reflectien el dubte, l’interès, la reflexió, la por i fins i tot l’escepticisme. Jo estic segura que és una bona estratègia per donar resposta a la diversitat de l'aula, però veurem què decidirà el claustre.
De ben segur que, si més no, alguns ho provarem!!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada