Aprenentatge cooperatiu: una eina per treballar l'atenció a la diversitat.

Aquests dies estic llegint un llibre que us recomano:

BARNET, L Y OTROS (2003): Motivación, tratamiento de la diversidad y rendimiento académico. El aprendizaje cooperativo. Ed. Graó. Barcelona.

Unes cites perquè us en feu una idea del contingut:

“La diversitat a les aules ha fet prendre mesures més globals o parcials, en funció dels recursos humans i/o materials disponibles en cada moment dins de l’escola, per procurar la  millor atenció educativa a cadascun d’aquests alumnes i a les seves famílies.

Hem volgut, no obstant, donar un pas enllà, ja que considerem que aquesta atenció individualitzada no és suficient per atendre i entendre al nostre alumnat”.

....

“L’alumnat no està sol a l’aula, sinó que pertany a un grup de nois i noies concret, amb unes característiques determinades de relacions interpersonals entre ells i d’aquests amb els seu professorat, en quant a interessos, afectes, motivacions, diferents capacitats i ritmes de treball...que el professor-tutor ha de conèixer i fer conèixer a la resta de professorat del centre i a l’alumnat de cada grup-classe”

 ....

“.... pensem que aquesta forma d’agrupació (grups cooperatius) propícia una millora en les relacions i actituds entre l’alumnat, al temps que facilita una adaptació dels continguts d’aprenentatge a les capacitats de cadascú i posa de manifest els recursos de què disposa l’alumnat en aquesta situació de treball cooperatiu.”

En el llibre, hi ha reflexions, plantejaments i experiències de professionals de les diferents etapes dels sistema educatiu (infantil, primària i secundària) amb diferents exemples que són molt clars. És un llibre de lectura fàcil i que us recomano a tots i totes aquelles que treballeu en l’àmbit educatiu.