María Inés Vollmer en el Congreso Metas 2021 - 2

La viceministra d’Educación de la República Argentina, María Inés Vollmer, ressalta en aquesta declaració la importància de l’atenció a la diversitat a l’aula i el reforç de l’alumne. La entrevista fou realitzada a  l’Argentina, el setembre de 2010, durant el Congreso Iberoamericano de Educación Metas Educativas 2021.

Aprenentatge cooperatiu: una eina per treballar l'atenció a la diversitat.

Aquests dies estic llegint un llibre que us recomano:

BARNET, L Y OTROS (2003): Motivación, tratamiento de la diversidad y rendimiento académico. El aprendizaje cooperativo. Ed. Graó. Barcelona.

Unes cites perquè us en feu una idea del contingut:

“La diversitat a les aules ha fet prendre mesures més globals o parcials, en funció dels recursos humans i/o materials disponibles en cada moment dins de l’escola, per procurar la  millor atenció educativa a cadascun d’aquests alumnes i a les seves famílies.

Hem volgut, no obstant, donar un pas enllà, ja que considerem que aquesta atenció individualitzada no és suficient per atendre i entendre al nostre alumnat”.

....

“L’alumnat no està sol a l’aula, sinó que pertany a un grup de nois i noies concret, amb unes característiques determinades de relacions interpersonals entre ells i d’aquests amb els seu professorat, en quant a interessos, afectes, motivacions, diferents capacitats i ritmes de treball...que el professor-tutor ha de conèixer i fer conèixer a la resta de professorat del centre i a l’alumnat de cada grup-classe”

 ....

“.... pensem que aquesta forma d’agrupació (grups cooperatius) propícia una millora en les relacions i actituds entre l’alumnat, al temps que facilita una adaptació dels continguts d’aprenentatge a les capacitats de cadascú i posa de manifest els recursos de què disposa l’alumnat en aquesta situació de treball cooperatiu.”

En el llibre, hi ha reflexions, plantejaments i experiències de professionals de les diferents etapes dels sistema educatiu (infantil, primària i secundària) amb diferents exemples que són molt clars. És un llibre de lectura fàcil i que us recomano a tots i totes aquelles que treballeu en l’àmbit educatiu.

Aprenentatge Cooperatiu

Ahir vam començar un curs de formació sobre “aprenentatge cooperatiu”. Aquest curs no ha estat una petició del claustre, ni com a resposta a una inquietud del professorat, sinó que ha estat impulsat per l’equip directiu que analitzant els punts febles de l’escola o les seves necessitats, va pensar que era important, oferir al professorat diferents metodologies per desenvolupar la seva tasca, que els permeti poder arribar a tot l’alumnat (ja fa algun temps que la frustració ens envolta perquè ens adonem que no som capaços d’arribar a “tot” l’alumnat. Els alumnes no mostren interès pels aprenentatges o pel que els hem d’ensenyar i això ha fet que ens posicionem en un moment de reflexió i potser de canvi, però fa “por”). L’equip directiu és conscient del que passa i sense pretendre obligar a fer, el que si pretén, és obrir el ventall d’opcions per poder escollir la millor opció segons el moment.

Tot just hem començat el curs i caldrà veure el procés d’aprenentatge que va fent cadascun dels membres de l’equip docent. Les cares que jo veia ahir reflectien el dubte, l’interès, la reflexió, la por i fins i tot l’escepticisme. Jo estic segura que és una bona estratègia per donar resposta a la diversitat de l'aula, però veurem què decidirà el claustre.

De ben segur que, si més no, alguns ho provarem!!.

Valoració: "notes"

Durant diferents dies hem estat amb la selecció i priorització d’objectius, continguts i criteris d’avaluació. Com estem a final de trimestre i s’han d’entregar les notes, amb la mestra ens han començat a sorgir dubtes a l’hora de valorar els alumnes.

Tenint en compte que a l’aula es té en consideració cada individualitat, consideràvem important que aquells alumnes  que mostren més dificultats o ritme diferent se’ls havia d’avaluar segons el seu ritme, ja que van evolucionant i aquesta evolució i esforç s’ha de reconèixer i valorar positivament, ja que del contrari, el sentiment de fracàs, impotència i frustració apareixerien  i es constituirien com elements negatius i bloquejadors d’actituds positives i constructives cap l’esforç personal, l’autoestima i l’aprenentatge. Valorant tot això, hem acordat que a les observacions, la tutora indicaria que amb el suport necessari aquests alumnes eren capaços d’assolir el que se’ls demanava.

El següent pas, pel proper trimestre serà planificar les activitats d’avaluació de manera que respectin els diferents estils d’aprenentatge i les necessitats educatives dels alumnes, adaptant els instruments d’avaluació i utilitzant altres sistemes “menys acadèmics” i complementaris, com controls orals, entrevistes, graelles d’observació, etc.

Tot el que anem fent amb el grup d’intervenció, en tractar-se d’una escola petita, arriba de manera informal (de moment) a la resta del professorat i ara que també estem a pocs dies de les proves de 6è, els mestres posen sobre la taula que si bé el treball que estem realitzant a  l’aula els sembla molt positiu i profitós pels alumnes, es pregunten què passarà a les “proves” amb aquells alumnes que necessiten ajuda per avançar, amb aquells més insegurs, amb aquells que necessiten més temps per realitzar les tasques, ja que aquestes proves de 6è són estàndard, els alumnes no poden rebre cap suport, les activitats no estan adaptades, en definitiva, que no contemplen l’atenció a la diversitat. Això, certament és una gran contradicció. A més, els resultats d’aquestes proves situen les escoles en un rànquing de “millor o pitjor” resultats. Jo vull pensar que una bona atenció a la diversitat durant tota l’escolarització permetrà als alumnes arribar a 6è havent superat i assolit les competències bàsiques que es valoren en aquestes proves finals, però això no ho podré comprovar fins d’aquí uns anys de què funcioni en òptimes condicions l’atenció a la diversitat.

Primera modificació del pla d'actuació.

Un dels objectius del meu pla d’actuació era:

§    Introduir (si cal) algun canvi metodològic que permeti millorar la capacitat atencional del grup i la seva autonomia de treball.

En aquest possible canvi metodològic, jo havia pensat en poder introduir el treball per projectes a l’àrea de coneixement del medi. La raó era que és un grup que la mestra m’havia dit que els agrada molt aportar informació de casa i pensava que podia ser una bona estratègia per motivar-los i a més potenciar la seva autonomia ja que la funció dels projectes és afavorir la creació d’estratègies d’organització dels coneixements escolars en relació amb:

-  Aprendre a prendre decisions: proposar, argumentar, triar...

      - Tractar la informació: cercar-la, organitzar-la, interpretar-la, assimilar-la,...

      - Transmetre la informació: comunicar-la, fer-la comprensible, compartir-la,

         elaborarla...

      - Avaluar els aprenentatges: ser conscients del que sabem, del que ignorem,

        com ho hem abordat... 

Durant una de les primeres reunions del practicum amb la mestra, quan li vaig presentar el pla d’actuació no li va semblar malament la idea. Però ara, que estem a finals del segon trimestre i que suposo que està una mica cansada, ja que a nivell d’escola s’està treballant molt (formació, proves sobre competències, etc.) diu que millor ho posposem pel curs vinent. Tot i així el tercer trimestre farà el projecte interdisciplinari (obligatori per llei), així que seguiré insistint en els avantatges que té aquesta metodologia, especialment donades les característiques del grup que ens ocupa. A més, l’avantatge de fer el practicum a l’escola on treballo, em permetrà a final de curs insistir en el tema (espero) per preparar la programació del curs vinent.

Reflexió: La zona de desenvolupament proper.

El fet de fer el practicum en l’escola on treballo, m’ha ajudat a pensar i reflexionar sobre moltes coses que passava per alt situant-me en una altra posició (la d’especialista d’educació infantil). Així, avui vull fer una reflexió sobre la importància que té “intervenir en la zona de desenvolupament proper”.

Tal com postula Vigotski, hi ha una diferència entre la zona de desenvolupament efectiu (allò que podem fer sols) i la zona de desenvolupament proper, la zona en la qual podem fer moltes coses però amb l’ajuda d’altres persones i mitjançant la interacció amb elles. La zona de desenvolupament proper és la que realment delimita el marge d’incidència educativa i de canvi. Segons Vigotski (1984), l’ensenyament eficaç és aquell que parteix de la zona de desenvolupament efectiu de l’alumne i el fa progressar incidint en la seva zona de desenvolupament proper, a partir d’interactuar i de fer coses amb altres persones.

Però, aquest concepte el podem fer extensiu als mestres, a les escoles i als professionals que col·laborem amb ells.

En el cas del meu practicum, la relació de col·laboració que he establert amb els mestres del grup amb el que intervinc m’ha fet adonar que aquest concepte de zona de desenvolupament proper amb l’aprenentatge de l’alumnat, també s’ha de tenir en compte pel que fa al creixement i l’evolució dels sistemes en els quals participem. La clau la trobem a estimular i potenciar l’activitat en aquestes zones d’acció conjunta, de col·laboració i cooperació.

La meva experiència ha estat que situant-nos en aquesta zona de desenvolupament proper amb el professorat o persones a les que assessorem es crea un clima de confiança que ajuda a avançar.

La teoria acostuma a ser molt “maca”, però cal aplicar-la i no donar mai res per “entès”.

Coordinació tutor-mestre suport

6/04/11

Ahir vam fer la primera reunió “real” de coordinació setmanal entre el mestre de suport i la tutora per tal de fer els suports el màxim d’eficients i que tant l’alumnat com el professorat, en tregui el màxim de profit a aquesta oportunitat de ser dos mestres a l’aula.

L’objectiu era com es podia millorar el suport dins l’aula (o en paraules de l’equip directiu, com es podia fer més eficient).

Tant la tutora com la mestra de suport van exposar el seu punt de vista sobre com funcionaven aquests reforços dins l’aula i les dues van fer propostes per millorar el suport.

§    Primer vam definir els alumnes als quals calia donar més suport i un tractament més individualitzat.

§    En segon terme es van planificar com haurien de ser les classes en les que intervenien dos mestres i

§    en tercer lloc ja vam entrar a la programació setmanal.

Durant les properes setmanes aniré fent el seguiment d’aquestes coordinacions per tal que no sigui una cosa puntual, sinó que aquesta coordinació es faci de manera sistemàtica per el bon funcionament de l’escola i pel major aprofitament per part dels alumnes.

Priorització.

2/04/11

Ja hem començat amb la selecció i priorització d’objectius, continguts i criteris d'avaluació del currículum; i en principi no està sent tant complicat com jo esperava, perquè la tutora ja s’havia adonat de la necessitat d’ajustar-ho. Així que a partir de les programacions, només cal anar  prioritzant el que considerem més important i/o imprescindible per a la consecució de les competències bàsiques. Fent aquesta feina, ens estem adonant que l’escola té una "tradició" per acabar el temari dels llibres, que potser cal replantejar-se. Serà un de les qüestions a parlar amb l’equip directiu i amb tot l’equip docent més endavant.