Tenint en compte que la intervenció del meu projecte es duia a terme en un nivell concret (2n de primària), i amb la intenció de fer-ho extensiu a tota l’escola, un dels objectius del projecte era fer el traspàs de l’experiència (de la intervenció) en finalitzar aquesta, a la resta de professorat. Així, que ja en el llindar del meu pràcticum, dilluns vam fer un claustre amb tot l’equip docent per fer aquest traspàs. Al fer el pràcticum a la meva escola ja es va fer una reunió a l’inici per explicar el què faria, però com no sabia massa bé com aniria tampoc vaig donar masses detalls de les accions concretes que m’havia planificat. Tot va quedar en que seria un assessorament i posada en pràctica d’algunes mesures d’atenció a la diversitat en sentit ampli (no d’educació especial), però cadascú es va quedar amb les idees “preconcebudes que tenia sobre el tema”.
La reunió la vaig iniciar fent una introducció sobre el que jo entenia per “atenció a la diversitat” i el que havia après des dels estudis de psicopedagogia per poder enfocar el tema en la direcció que des dels estudis es proposava.
Vam parlar dels objectius i activitats que m’havia proposat en el projecte i de les modificacions que es van produir al llarg del procés.
El moment clau de la reunió es va produir, quan la tutora del curs que és la persona amb qui el contacte i la col·laboració va ser més estreta i la mestra de suport van donar la seva versió dels fets. Gairebé la reunió es va centrar en discutir sobre els suports dins l’aula, com havíem organitzat l’aula i les activitats per poder donar respostes diverses segons les necessitats dels alumnes i la coordinació que es necessitava perquè els resultats fossin més productius i satisfactoris. Un altre punt molt discutit va ser el de fer desdoblament de la classe amb grups flexibles per fer en grup reduït una activitat (tutora i mestra de suport). Les dues mestres feien la mateixa activitat en espais diferents, seguint el mateix guió i comentant al final de la sessió com havia anat. La mestra tutora va defensar molt aquesta estratègia perquè en aquestes experiències que vam realitzar es va constatar que aquella manca d’atenció que es produïa en els alumnes no eren dificultats atencionals sinó més aviat una qüestió de motivació. La mestra explicava molt entusiasmada que en les dues experiències que vam fer amb el grup partit, els alumnes estaven totalment activats, atents i preparats en tot moment per participar. No va haver “ningú” en cap dels dos grups que es dispersés. També va influir segurament el tipus d’activitat que es va dur a terme, però per mi el més positiu és, d’una banda la convicció dels mestres sobre la utilitat de l’estratègia i d’altra, el fet de poder comprovar que no sempre que un alumne es dispersa amb facilitat és a causa de dificultats atencionals, hem de fer atenció a la motivació (en un altre moment comentaré sobre aquest tema en concret).
Un tercer punt que vam discutir va ser la manera de planificar les activitats, sobretot les activitats a realitzar de manera individual. Comentàvem el fet de realitzar activitats assequibles a tots alumnes, des del més avançat, al que tenia un PI. Per això constatàvem la necessitat de fer activitats amb una seqüenciació en el grau de dificultat. Aquí hi va haver controvèrsia. Amb l’argumentació i els exemples que vam donar, a alguns professors de l’equip els va semblar molt positiu i d’altres deien que això representava més feina afegida a tot el que fem.
Es va parlar també d’altres estratègies d’atenció a la diversitat que no havíem pogut posar en pràctica (treball per projectes i treball cooperatiu), però jo els animava, en vista als resultats experimentats, a seguir provant en benefici dels alumnes i en el nostre benefici també com a mestres. De fet, tots els mestres, el que volem és poder arribar a tot el nostre alumnat, és el que dóna sentit a la nostra feina.
En la última part del claustre, vaig fer referència als documents de l’escola sobre atenció a la diversitat i amb els mestres implicats en el projecte vam presentar al claustre el Pla d’Atenció a la Diversitat que havíem reelaborat plegats (l’antic l’havia fet l’equip directiu sense consens del claustre). Aquest pla va ser el resultat de les reflexions que vam fer l’equip en analitzar totes les accions que havíem anat fent al llarg del procés i que ara exposàvem a la resta de professorat perquè ells també poguessin fer les seves aportacions. El claustre va finalitzar amb aquesta tasca de revisió del pla d’atenció a la diversitat per consensuar-lo i afegir-lo al Pla Anual de Centre del proper curs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada