En el meu projecte, l’agent protagonista pel que passa qualsevol proposta és el professorat del grup on intervinc. És important saber com a psicopedagogs, com viu o a què atribueix, el professorat, les dificultats amb les que es troba a l’aula. Això segurament ajudaria a les institucions relacionades amb l’educació i a nosaltres com a assessors, a orientar les ajudes i els suports que necessiten.
En el nostre cas, hem constatat que poder disposar de dos professors a l’aula en les matèries de llengua i matemàtiques, i amb una bona coordinació, permet millorar l’atenció a l’alumnat, fer observacions de les dinàmiques individuals, però sobre tot permet reflexionar conjuntament sobre l’experiència viscuda per els dos mestres on cadascun d’ells pot aportar el seu parer i la seva interpretació de la activitat realitzada. La única condició que s’estableix, i que jo al principi no li donava massa importància, però si que la té, és la relació personal i el grau de confiança que pugui haver-hi entre els dos ensenyants. Si les dues persones no s’entenen massa en l’àmbit personal, treballar de manera conjunta amb la complicitat que es requereix, és molt complicat.
Aquesta confiança mútua, també es necessària per poder fer desdoblaments de grup, és a dir, dividir el grup de manera heterogènia per treballar amb un grup més deduït d’alumnes (12-13 alumnes cada mestra). Fins ara el professorat era contrari a utilitzar aquesta estratègia, perquè no confiaven massa que el mestre de reforç fes exactament allò que ells volien o necessitaven fer, però l’altra dia vam provar amb la tutora de 2n i la mestra de suport a fer una activitat de comprensió lectora d’aquesta manera. Evidentment, en la reunió de coordinació en vam parlar, vam fer un guió de com hauria d’estructurar-se l’activitat per fer les dues mestres la mateixa activitat i de la mateixa manera. El resultat va ser molt positiu, perquè l’activitat va ser molt participativa, no hi havia dispersió per part dels alumnes, la gestió de l’aula era més fàcil i el més positiu pel que fa a la meva intervenció, a la mestra tutora li va agradar la idea de poder treballar així per fer activitats que calien una participació més elevada del seu alumnat.
Aquesta reflexió sobre el clima de confiança entre el professorat m’ha portat a parlar amb l’equip directiu perquè a l’hora d’organitzar els horaris es tinguin en compte en primer lloc aquests reforços a l’aula amb persones que puguin ser de confiança pel mestra a qui ha de donar suport (sempre que sigui possible) i sobretot buscar el temps perquè es puguin dur a terme les coordinacions necessàries, ja que això segurament també establirà nous vincles afectius i de confiança mutua.
Crec que tens tota la raó. La complicitat entre el professorat és un factor molt important a l'hora de treballar de manera cooperativa. Per la meva feina com mestra d'audició i llenguatge, entro a moltes classes i ho he pogut comprovar. Tot i així, encara que aquesta complicitat no es doni es important aprendre a treballar d'aquesta manera perquè es molt més enriquidora per a totes les parts implicades.
ResponElimina