CONCLUSIONS

Abans de començar amb les conclusions a les que he arribat amb el meu pràcticum vull fer èmfasi en el fet que l’escola, les famílies,  els mestres i els diferents professionals formen part de sistemes que influeixen també en els nostres comportaments i en les nostres actituds. En un sistema, el tot sempre és més que la suma de les parts i que, quan alguna cosa passa en una part del sistema, es produeixen retroaccions i canvis a altres parts i en el sistema com a totalitat.

L’escola, com a sistema social, està formada per diferents subsistemes que es relacionen entre ells. Així, el que succeeix en un subsistema (cicle, classe...), més aviat o més tard, produeix efectes en els altres subsistemes i a l’escola com a totalitat. Per tant jo diria que:

§      Proposar per exemple, canvis en una aula, com ha estat l’objecte d’aquest projecte, generant pràctiques d’atenció a la diversitat, pot estimular (i de fet, hem de procurar que estimuli) l’interès en altres aules per iniciar també anar per aquesta línia.

§      L’escola és un sistema obert i complex format per diversos subsistemes i persones a les quals cal tenir en compte com a individus “individuals” i com a elements claus d’aquests sistema global. Es tracta de persones i subsistemes que interactuen entre ells, que s’influeixen mútuament i que, a la vegada, reben influències i pressions d’altres sistemes.

§      És important saber com a psicopedagogs, com viu o a què atribueix, el professorat, les dificultats amb les que es troba a l’aula. Això ens ajudarà com a assessors, a orientar les ajudes i els suports que necessiten.  I crec que posicionar-nos al “costat” d’aquest professorat i d’aquestes persones, ajudarà a aquest canvi cultural. És important doncs, desenvolupar com deia una companya, la competència emocional i una actitud empàtica que ens permetin regular i conduir la tasca de col·laboració que hem de desenvolupar.

§      Cal situar-nos en la Zona de Desenvolupament Proper amb el professorat o persones a les que assessorem ja que això crea un clima de confiança que ajuda a avançar. Aquesta confiança també ha d’existir entre el professorat, ja que perquè dos mestres puguin treballar junts a l’aula, és necessari que hi hagi un marc de confiança i una bona relació que faci que tots dos se sentin bé i els sigui fàcil col·laborar en la tasca educativa.

§      Els canvis a l’aula s’han de fomentar i estimular a través de canvis en l’organització i en les dinàmiques de comunicació i treball. Des de l’equip directiu s’ha de tenir clar que per instaurar processos de millora és necessari fomentar l’intercanvi i la col·laboració entre mestres, gestionar formació en metodologies i didàctiques innovadores, però també donar suport a les bones iniciatives i disposar d’espais per comunicar les bones pràctiques i les experiències. Cal contemplar en els horaris aquest temps i espais per a les reunions. Cal també fixar o instaurar temps per a la coordinació entre els professorat i vetllar per l’acompliment dels acords presos.

§      El procés que hem iniciat, és un procés que hem de fer a poc a poc, és un camí on no hi ha receptes màgiques, sinó que l’hem d’anar construint amb la participació de tothom qui forma part del centre com a globalitat. Es tracta sobretot, de construir xarxes de relacions, d’influència mútua i de treball entre les persones que integren l’escola, de manera que s’afavoreixi el canvi en la cultura del professorat i de la comunitat; un procés que estimuli la creativitat i la col·laboració entre els agents implicats.

§      Tot i que una de les tasques de l’assessorament era la realització del Pla d’Atenció a la Diversitat,  (aquests plans tenen un caràcter institucional en el pla del centre educatiu i el seu desenvolupament està clarament previst per la institució educativa) el treball col·laboratiu, cooperatiu i de consens entre el professorat  millora l’elaboració i implantació d’aquests plans.

§      Cal seguir treballant en la línia iniciada, per acabar de definir les estratègies i eines d’atenció a la diversitat útils pe nostre equip docent i pels nostres alumnes i intentar dirigir la nostra actuació cap a  mesures més globals i cooperatives.

Una segona part de les conclusions a les que he arribat fan referència a les dificultats amb la que crec que ens trobem en els centres escolars:

§      D’una banda la pressió del temps: els horaris distribuïts per matèries estan massa estructurats i de vegades dificulten la posada en marxa d’estratègies més obertes a l’aula, ja que hi ha una pressió perquè un mestre ha d’entrar a la següent hora.

§      El professorat sent cert desconcert i “potser desmotivació” per tots els canvis que s’estan produint a nivell de l’administració en poc temps o en els darrers anys.  

§      Al igual que els alumnes, també hi ha diversitat del professorat, la qual cosa implica diversitat de pensaments, d’interessos i de maneres de fer, per tant, cal buscar objectius comuns i vies de consens.