Ahir estava a l’aula amb la tutora i la mestra de reforç. Els alumnes estaven fent una activitat de matemàtiques que la mestra havia donat fotocopiada. L’activitat era per tothom igual, no tenia diferents graus de dificultat. La mestra de reforç anava ajudant als alumnes amb més dificultats. Veient que algunes alumnes anaven acabant, la mestra va posar un altre exercici a la pissarra. I aleshores, abans d’acabar la classe i que tinguéssim oportunitat de parlar sobre l’activitat, la mestra va dir: veus Esther, hi ha alumnes que ja han acabat i ja estan fent l’exercici de la pissarra! Em va anar perfecte per respondre: d’això es tracta! L’atenció a la diversitat (a tot l’alumnat) té en compte els diferents ritmes: aquells que van més avançats han de tenir l’oportunitat d’ampliació, i els que els costa més, potser no cal que facin les 10 sumes o restes. Si en fan 5 i les fan bé ja pots avaluar el que saben o les dificultats que tenen. A la tarda ens vam reunir i vam estar intercanviant punts de vista sobre les diferents activitats a realitzar i sobre com haurien d’estar estructurades per tenir en compte a tot l’alumnat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada